laosjuguin

UNA SETMANA...OH MEENG NGOOT!

2007-03-17T21:41:00.000-07:00

i aqui va una ultima tanda de fotos per el blog, quan queda exactament una setmana, hora mes hora menys, perque aterrem de nou a barcelona... per conscienciar-nos estem passant els ultims dies en una illeta de tailandia, envoltats de mar i palmeres cocoteres. Buf quant patiment!!...
les primeres fotos son del sud d laos, les catarates del bolaven plateau, on es diu q un catala es va torcar el peu, i de les illes del sud del sud. les 3 ultimes ja visitant els temples d'angkor a cambodja, amb una representacio del millor q s'hi pot trobar: temples espectaculars, uniformes de coreans encara mes espectaculars i la senyalitzacio del water perque els cambodjans acostumats a ajupir-se a terra no s'enfilin a dalt d'aquest invent modern...
I on queda tot aixo?? Buf, sembla que quedi forca lluny ara mateix veient la platgeta solitaria on estem en aquests moments. Per no parlar de tota la modernitat, contaminacio, soroll, musica en directe i gent de Bangkok... Tot forma part del mateix viatge?!
ens veiem ben aviat x barcelona... el comiat d'aquest post el fem breu per emular els comiats laosians... jao, jao, jao!

Tot anant cap al sud...

2007-02-10T21:37:00.000-08:00

trekking a la terra dels katang... s'ha d'anar amb compte: picar de mans dins de les seves cases, cantar-hi o tocar l'altar dels esperits fa enfurismar l'esperit de la casa, q s'aplaca amb el sacrifici d'un bufal. I que be que vam seguir totes les normes al peu de la lletra... ejem ejem... (com era d'esperar, no es va aconseguir q el fessan no piques de mans, a algu li estranya?)

Quin trio aquest!!! La guia mes dinamica i mes infantil de tot Laos al davant (happy happyyyyyy!); el finlandes amb el seu encenedor amb la musica de la "barbie girl"; i el frances acrobata imitador estel.lar del Pato Donald... Quin super equip de trekking!!!

katang... Que hauran vist que els produeix aquesta perplexitat i astorament?

Quines pintes... I quins "cantes jondos" que ens marquem anant en barca! Clar, com que no ens deixaven cantar a dins de les cases dels katang, doncs per algun lloc haviem d'exterioritzar la nostra emocio, no?!...

KATO: esport nacional de Laos. Una piloteta de bambu del tamany d'una d'handbol; una xarxa mes baixa que la de volley; tres jugadors per equip i tres tocs com a maxim abans de tornar la pilota al camp contrari; nomes es val tocar la pilota amb cap, cames i peus... I sembla facil pero no ho es i flipes amb les acrobacies que fan per rematar la bola des de l'aire... Un dia a la platja de la Barceloneta fem una prova, ok?!

Aqui esta el Fessan disfrutant de l'ultima posta de sol "by the Mekong" abans de marxar de Vientiane... De la posta de sol i de l'equip estandard que l'acompanya: una ampolla de bia lao, un got ple i un paper de vater rosa que resulten ser els tovallons oficials de Laos.

Pels carrers de Savannakhet ens vam trobar un gos que mostrava certa perplexitat davant de la indumentaria d'un monjo budista... "Com es que vas de taronja amb lo be que senta el vermell??!!"...

... I despres d'una excursio super completa envoltats d'un paisatge brutal de muntanyes escarpades i de coves enormes ens vam pegar un banyitu en aquestes aigues increibles per dos motius: primer perque el lloc estava realment ben parit i va ser una gozada capbussar-se en aquest riu sense ningu mes, i segon, perque les mosquetes de la superficie tenien un especial interes per introduir-se en els nostres aparells auditius de manera molt insistent.

Quin pais aquest!! Vinga a construir carreteres i ponts i el que faci falta per tenir contents als veins asiatics, pero el que es diu manteniment de les infrastructures mes basiques, el que es diu manteniment, doncs no massa. Que vols trucar?? Vale, prova-ho! Mireu que li passa al pobre Joldi... Servira d'alguna cosa una cabina enfonsada al terra amb una porta que no es pot obrir per tota la terra acumulada al llarg de la seva llarga historia? "Boo huu" (no ho sabem). Pero arribats a aquest punt us preguntareu, finalment ho va aconseguir? I en cas afirmatiu, la cabina funcionava? I esta clar que un manteniment tan exhaustiu dels exteriors nomes podia descobrir uns interiors completament inutils... El Joldi va entrar, va intentar trucar i, obviament, no hi havia linia... Estrany? NOOOOOOOOOOOOOOO!!!!

Un petit regal de la natura anant per un dels molts riuets de Laos i contemplant una de les moltes muntanyes de formes inversemblants. Petits grans plaers del viatge viscuts des d'una barqueta que si ara s'encalla perque no hi ha prou aigua al riu, que si ara ens balancegem per desencallar-la, que si ara baixem i l'empenyem...

Un conte a Phongsali...

2007-01-25T21:13:00.000-08:00

Estimats i estimades, amb la tristesa que ens suposa saber que el Palau Robert ha tancat les seves portes (o els seus vidres, o les seves columnes tan apreciades per tots), ens agradaria compartir amb vosaltres un conte veridic que va succeir per les terres inhospites de Laos just a l'equador del nostre viatge... Quin pais aquest!!!

"Equador del viatge i ja som a Phongsali. I amb Phongsali arriben tot de detalls que de vegades ens passen decepercebuts degut a la nostra immersio al pais. Coses tan freakies com veure arribar el Joldi carregant un televisor nou i enorme perque el de la nostra habitacio no tenia buto d'encendre/apagar i, per tant, s'havia de desconnectar de la corrent per poder-se apagar. Veure entrar el Joldi entrant a l'habitacio carregant aquell aparell descomunal va ser espectacular. Com tambe ho va ser baixar de l'hotel al vespre i trobar-nos la recepcio tot un sequit de l'exercit compost basicament per dones uniformades.

I Phongasli tambe ha arribat amb el canvi de clima i el canvi de gent. Estem a Laos pero sembla talment que hague arribat a la Xina. De 10 cases 9 estan habitades per xinesos que ho mostren penjant algun element a la paret que els identifiqui, ja sigui una tira escrita amb l'alfabet xines, alaguna lampada, caixes de cartro o sino, sempre hi ha la televisio amb algun canal xines per sortir de dubtes. I el restaurant del Phongsali Hotel amb la seva falta d'higiene pero els seus plats d'arros gustosos, i de fideus cruixents amb salsa agredolca que van ser una injeccio de nous sabors pel paladar. (els fills de Batman tambe son cruixents, pero les ales son massa cartilaginoses!!!!jeje).

... I ara resulta que s'apaga el calentador de l'aigua calenta. I ho vas a dir i et ve una paia que no para de riure com si fos tonta. Pero es que despres resulta que no es que no hi hagi aigua calenta, sino que no hi ha aigua a seques. I baixo per comentar-ho i em trobo amb un tio que despres de la pertinent pregunta de si treballa aqui i de la seva afirmacio al respecte, em dona complemtament la sensacio que la informacio que li acabo de transmetre no l'ha acabada de processar perque els seus moviments es mantenen lents, inconnexos amb la informacio que li he transmes. Mes aviat, sembla mes preocupat per tots els soldats que surten de la reunio del mati. Pero no! L'home esta actuant, al seu ritme pero actuant. Mirant les canyeries d'aigua i al no veure-hi res decideix acompanyar-me a l'habitacio a veure si sobre el terreny millorem algo. I entra, s'ho mira, parla amb la noia atontada i se'n va sense dirigir cap paraula. I jo, per enessima vegada amb aquella sensacio del "Tres Estrelles" del Tricicle tenint les ganes de cridar "eh, eh, eh!". Pero aquest cop ho he exterioritzat i el tio s'ha dignat a dir-me "Just a moment"! I jo "Ok! Say something!" Perque ja esta clar que "There's something we don't understand!" (mitica canco del viatge que us podrem interpretar en qualsevol a la nostra tornada!).

... Si es que no donem a l'abast! Som gent viatjada pero a la que et despistes ja te l'han clavat. Anem per parts. l'esmentat tema de la dutxa s'ha acabat que l'aigua calenta es tan intermitent que dutxar-se torna a ser un sacrifici enlloc d'un plaer. Pero vaja, nets o bruts sortim al carrer i anem a esmorzar al nostre estimat restaurant xines. I com ens porten el pa que demanem? Doncs acabat d'escalfar, quasi cremant, corrent, somrient i ben agafat amb les dues mans olioses, com si sembles que s'anes a escapar el pobre panet! Ja tenim la panxa plena i anem cap a l primer i mes important objectiu del dia: la Tourist Information per obtenir informacio de la ciutat i, sobretot, dels trekkings que ofereixen. Ens atenen dos homes per separat que amb prou feines parlant angles i ens mostren tot cofois uns panells que indiquen la ruta esquematica dels trekkings, amb les viles per on es passa, duracio de cada dia, rius... Es a dir, no ens aporten res de res! Ens citen a les 14.30h per parlar amb un guia i, no cal dir, que de la resta de la ciutat en saben encara menys que dels propis trekkings. Baixem la pendent decebuts davant de tanta inoperancia pero pujo a l'hotel per agafar la Footprint i aixi poder trucar algun altre guia que esmenta a la guia aprofitant que anem a Lao Telecom. Entrem. Vuit o mes persones i cap amb una feina concreta a fer. Preguntem pel preu de les trucades internacionals i tambe de les nacionals. Les segones ens semblen massa cares aixi que provem d'utilitzar la nostra magnifica targeta telefonica comprada a Phonsavan introduint-la a l'unica cabina de la provincia que, logicament es troba davant de l'oficina de Lao Telecom. M'imagino que sera per si tens algun dubte ells te'l puguin resoldre... Introduim la targeta i la cabina no la reconeix. Expressem el problema i despres de certs dubtes al respecte, ens agfen la targeta i un parell de persones la comencen a observar amb suma perplexitat. Decideixen que el millor que poden fer es realitzar una trucada... M'imagino que a Vientiane. Aqui, i mes concretament a Lao Telecom, qualsevol dubte es resol trucant a Vientiane. La trucada es eterna. Deu minuts com a minim. I la resposta es surrealista: on voleu trucar?? Be, doncs a Phongsali mateix, pero aquest no es el tema! El tema es que no funciona. Ah! Doncs podeu utilitzar el nostre telefon gratis! Oh! Una solucio davant d'un problema! Que gratificant! Som-hi! Dicto el numero al Joldi pero... oh! Sembla que no dona linia! Ho prova el funcionari i... efectivamentno hi ha linia! El telefon de la propia oficina de telefons de LAos, l'unica de tota la provincia de Phongsali, no te linia! Que es pot fer sino riure davant de tanta eficiencia! Pero un moment, a l'altra sala hi ha un altre telefon... Provem-ho! I si, dona linia i aconseguim contactar amb un dels guies pero... te diarrea i clar, no podra sortir per la muntanya els propers dies. Que hi farem! Davant de tant fracas junt decidim anar a veure el museu de les tribus just al costat pero massa tard! Son les 11 del mati i ja han tancat per dinar. Fem mitja volta i encarem el repte d'obtenir la informacio del banc pero abans ens aproximem cap a l'oficina de correus. Mes per veure on arriba la desidia laosiana que per altra cosa. Estem a la vorera, enfront de l'oficina i que ens trobem davant nostre? Doncs un esglao de mes de mig metre per comencar a baixar les escales que porten a l'oficina. Be, no es exactament un esglao, es l'absencia del darrer esglao entre les escales i la vorera! Primer i unic comentari a fer al respecte: "Les iaies laosines no poden enviar cartes!" Despres de la incredulitat acompanyada de riure descontrolat i de fotos tipus perit per denunciar alfuna obra mal contruida ens dirigim al banc. Estem esgotats, es l'equador del viatge i volen acabar amb nosaltres, amb la nostra paciencia, amb la nostra adaptabilitat. Entrem al banc i fem les preguntes de rigor de carrerilla: accepteu dolars i euros? Si. I traveller cheques en dolars i euros? Si. Sense comissio? Si. Ei, un moment, en tots els bancs de Laos que hem anat des de Vientiane fins a Luang Phabang passant per Phonsavan, Luang Namtha... com a minim canviar els TCs d'euros a kips cobraveu sempre comissio. Aqui no? No, aqui no. Pero un moment. A la capital de provincia mes perduda de totes, on nomes hi ha una cabina telefonica que no val, on el telefon de l'oficina de Lao Telecom tampoc va, on a la tourist information no parlen quasi angles... Ens dius que no cobreu comissio al canviar TCs? Si, es que aqui no tenim internet... Perfecte! Aquesta es la resposta logica i coherent que estavem esperant despres de tota la nostra odissea recopiladora d'informacio!

I tot aixo no podria haver estat escrit en un altre lloc que des de l'Hotel Phufa, veient tota la ciutat des d'aquest petit turo, asseguts en unes cadires atrotinades en l'unica de les tres terrasses que te taula i cadires, amb tot d'ampolles de birra buides al terra i pipes pelades sobre la taula que suposo que entren dins la definicio de la Footprint respecte al lloc en questio ("a very nice beer garden"). I tot, dins un recinte que es un hotel (el mes car de la ciutat) pero que te un aspecte sordit de preso amb les seves totxanes grises composant el mur de l'entrada i les parets de les habitacions.

Per favooooo, que algu ens trobi algun guia que parli angles i ens porti per les muntanyes uns quants dies! Ah! I a poder ser, que conegui el cami, que a la tourist information es veu que tenen guies pero no tots es coneixen exactament la ruta!

... I nosaltres que ens pensavem que Phongsali ja havia donat tot el que podia donar de si. Noooooo! Despres de dinar hem continuat la nostra ruta marcada pels horaris "escrupulosos" dels recintes publics de la ciutat. Primer el museu que increiblement estava obert a l'hora que havia d'estar obert! I ves per on, una cosa que trobem oberta ni la volem veure... Be, u cop d'ull si que li hem donat, pero es que amb aixo ja n'hem tingut ben be prou. Quina cosa mes cutre! I pensar que en els famosos panells de la tourist information de Vientiane sorita com una atraccio turistica de Phongsali! Pero el millor estava per venir i ben a prop. Concretament, just al costat, a la biblioteca de la provincia. Recinte petit i deixat on els hi hagi amb prestatges sense numerar aguantant llibres col.locats horitzontalment. Llibres tots en lao de manera que hem preguntat a les dues dones que estaven per atendre'ns si en tenien algun en angles. Una d'elles ha vingut cap a nosaltres con si tingues una molla, tota entusiasmada. S'ha plantat davant d'un prestatge i mes preguntant-s'ho que afirmant-ho ha dit "an-nii paa-saa-angit". I efectivament, era un llibre en angles! Un llibre on a la primera pagina hi sortia un dibuix on un nen es preguntava si els gossos ploren quan se'ls punxa una injeccio... Be, diria que no era ben be aixo el que buscavem! Pero la noia no escatimava en esforcos i ens ha obsequiat amb un segon exemplar, esplendit i immillorable del Winnie The Poo que es titulava: Be patient! Que oportu! Realment memorable!"

I be, aqui us deixem amb aquest conte que no se quina impressio us donara a vosaltres, pero nosaltres, cada cop que ho visualitzem no podem parar de riure!!! Que gran Phongsali!! I aixo, abans de fer el trekking, perque us hem de dir que finalment hi va haver trekking de tres dies, i quin trekking!!! Va ser brutal i ja hem penjat algunes fotos que ho demostren!!!!

Apa, quin rotllo que us he fotut eh! (es que aixo de penjar coses al blog es facil (jeje!)). Abracades perque us ajudin a cuidar-vos!!!

CURREU-VOS ALGUN COMMENT, OSTIA!!!!!

2007-01-18T21:54:00.000-08:00

Despres de pujar i baixar per les muntanyes mes perdudes de Phongsali ens vam allotjar en una super casa akha on aquesta dona desgranava l'arros amb un moviment i so super ritmics.

A luang phabang vem trobar una nova mare (amb perdo de les respectives). la seva resposta a qualsevol problema era "mama takes care of you", la seva filosofia de vida "take it easy, eat banana", i als vespres feia dictats de laosia al fessan, q sempre aprovava amb bona nota...

Aixecar-se en una casa com aquesta despres d'haver viscut la millor festa de cap d'any es una sensacio que no es facil d'explicar: la llum entrant per la porta i entre les fustes de les parets, una dona amassant l'arros recolzant el seu pes sobre una palanca de fusta, els homes cantant el "coral.li", canco q els haviem ensenyat la tarda anterior, en versio akha (coral.li, tikiticrit tisiricrit...) i oferint-nos lau-lao de bon mati (com si no n'haguessim begut prou durant tot el dia anterior!)

...mes cap d'any...

... i si, el Joldi se'ns fa gran... i com ho celebrem? Doncs amb una mini festa que havia de ser sorpresa per ell i al final va ser sorpresa pels dos perque de tot el que esta previst (exemplificant el nostre viatge) no va succeir res... Aixo si, la margarita i el mojito a l'estil laosia, el qual consisteix en que mai diries que t'estas fotent ni una margarita ni un mojito, van caure a tutti pleni!
la continuacio de l'aniversari, dalt d'un tok-tok, carro campestre laosia que es desplaca a 10 km/hora, tornant del riu cap al poble d vang vieng. Sembla mentida que aquest home que apareix dins un neumatic tingui 30 anys! Quan vam comencar el viatge no tenies aquest jeto, Joldi!

be, miquelkhamon, davant la teva insistencia per coneixer els fills de batman, aqui tens el menu degustacio del mercat laosia: tria el producte que mes et convenci, i de cap a l'olla!!!

Sens dubte, la millor nit de nadal!! Quins artistes que van apareixer per la guesthouse: que si jo se tocar l'ukelele, que si jo tambe, que si jo imito al Louis Armstrong, que si jo soc pallasso professional, que si canto que t'hi cagues, que si nosaltres ho filmem tot mentre ballem amb la "mama, el "papa" i amb qui faci falta... Que si, que si, que va ser molt gran!

quin va ser el nostre espant en veure, en un barco pel mekong, q teniem uns metres mes enlla el mateix mariano rajoy!!! no ens podem amagar enlloc... en aquest moment ens mirava de reull mentre murmurava "creo que me expreso con meridiana claridad cuando digo que no pienso perder de vista a estos catalanes separatistas..."

Quines piscinetes que corren per Laos!! Aixo si que va ser una recompensa despres de pedalar no se quants quilometres! La veritat es que sota aquella cascada s'hi estava la mar de be!

MES FOTOS!

2007-01-11T04:22:00.000-08:00

ultima moda a dalt de la muntanya. aquest hivern es porten els colors foscos i es prescindeix del monedero per penjar tota la calderilla d'una bufanda q s'embolica al voltant del cap.

la nostra casa durant una nit es la de mes a la dreta. en aquests moments encara no sabiem que el nostre menu nocturn seria a base de greix de porc fregit acompanyat d'arros... i l'inevitable lao lao... parlant d menjar, que el miquelkhamon no s'inquieti que aviat penjarem al blog les fotos que ens reclamava dels fills de batman!

el ferran no es va poder contenir en veure aquests nens que s'ho passaven pipa en un pati d luang phabang, i es va posar a saltar com un posses fent demostracio de la seva tecnica d'aguantar-se flotant a l'aire en el mes pur estil matrix. despres es va comprar una piruleta i s'en va anar a casa a fer els deures...

30 anys no es fan cada dia, aixi q vem buscar un bon lloc on celebrar-los

posta de sol al mekong

l'avi mes marxos de tot laos, animant la celebracio del cap d'any en un poblet perdut dalt d'una muntanya. el seu moviment, una barreja de lambada autista barrejada amb els moviments d les mans dels balls tradicionals del sudest asiatic estan creant escola entre els muntanyencs. atencio al percussionista de la paella...

suposadament, el ritual d cada mati a luang phabang on els monjos recullen el menjar i les ofrenes dels ciutadans a trenc d'alba, es una experiencia q no t'has de perdre, i encara que no us ho creieu, ens vem llevar a les 5 x trobar-nos... que era practicament impossible veure els monjos, totalment sobrepassats en nombre (i en alcada) per una horda barbara de turistes armats amb cameres fotografiques, incloent japonesos amb tripode... vem tornar rapidament al llit!

aqui esta la prova definitiva de q la marian ha estat aqui amb nosaltres... a la foto del rafting era complicat reconeixer que era ella, amb el casc d'hormiga atomica i tot plegat... encara que d fet, aquest buda podria estar a qualsevol lloc q no fos laos, no? un petonas des d laos, guapetona!!!

Sí, són a Laos (by Marian reporter)

2006-12-22T08:21:00.000-08:00

Hola a tots! Aquí vinc amb la documentació gràfica de les aventures i desventures del Fessan i el Joldi al país de les carreteres sense asfaltar. O les peripècies de -com ells mateixos s'autonomenen després d'observar l'efecte que fan sobre els laossians- Fofito i Milikito.
Bé, crec que és millor deixar-se d'explicacions, perquè les fotos parlen per elles mateixes; us ajudaré, això sí, amb un breu peu de foto!

Són el Fessan i el Joldi de San Fermines, i tot això de Laos no és més que una gran tapadera!?

Nooooo!!! Estan remolcant l'autobus que s'ha quedat a mig camí!

Aquesta foto és per a les mares: els nens es cuiden (aquí esmorzant a la vora del Mekong)

I treballen!!!

I també s'ho passen bé!! (representació del concepte "Fofito Milikito" del que abans parlàvem)

Davant d'aquesta imatge em quedo sense paraules, però he d'aclarir que... la iaia no remava!!!

MARIAN MACHINE

2006-12-15T06:52:00.000-08:00

hola a tothom!!! a suggerencia d'en towers i en picol hem canviat la configuracio del blog de manera que no cal registrar-se per penjar comentaris (cosa q fins ara ignoravem...), a veure si aixi escriviu mes que nosaltres... hem passat a ser 3: la marian ha estat aquests ultims 10 dies amb nosaltres i mai no en te prou de fer quilometres en autocar, baixar rius en kayak i pedalar sense descans per camins de terra... esta marcant un ritme que no podem aguantar, pero el nostre orgull viril ens impedeix queixar-nos de les agulletes (la marian diu que "agulletes " es un barbarisme, que hauriem de posar que estem "esbraonats", pero sospito que ningu mes que ella i les persones mes properes a qui ho hagi explicat ho entendrien).
tenim un munt d fotos i d'histories per explicar, pero en aquests moments ens estem morint de gana i per sort aquest cop tenim una pila de bones opcions per menjar, aixi que ho deixem aqui, pero prometem que, despres d'aquesta llarga pausa al blog, ben aviat hi haura abundants noves noticies... fins aviat!!!
pd:

BOO KAO JAI (no ho entenc...)

2006-11-21T04:18:00.000-08:00

seure en un restaurant i que et diguin que no tenen menjar (aixi en general); que vulguis agafar un autobus vip x un trajecte llarg i et diguin q no existeix pero q pots agafar l'air-conditioned bus, compris el bitllet, i quan pugis a l'air-conditioned bus aquest tingui les finestres obertes i una pantalla d tv amb karaoke laosia a maxim volum durant deu hores; que tinguis mal al colze i que et visiti una pressumpta metgessa que nomes parla laosia, et digui que et diagnosticara amb un analisi de sang, i que et pregunti, relacionat amb el colze, si has patit alguna amigdalitis i si algun parent teu te reuma; que et donin una habitacio mes cara que la resta perque te lavabo i que resulti que per tenir aigua has de caminar 20 metres i demanar a una dona que empalmi 3 tubs de manguera i accioni una bomba d'aigua... i que cada cop que tanquis l'aixeta hagis de repetir l'operacio; sentir un soroll intermitent pero permanentment cada dia, a cada hora, en tots els llocs... no estem parlant del laosia, sino de certs sons guturals que emeten els estimats habitants d'aquestes contrades quan senten que se'ls hi acumulen les mucositats internes en exces i tenen la necessitat de transmetre-ho a tots aquells que els envolten; que la mestressa del guest house del que acabes de marxar aparegui en pijama dalt d'una moto com una exhalacio a l'estacio d'autobus on estas esperant i et demani la clau de l'habitacio que t'has descuidat de tornar-li; sentir de manera exclusiva i intensa el fenomen fofito-milikito cada vegada que passes per davant d'una familia laosiana i al mirar-te es comencen a descollonar a la nostra cara; que demanis un pollastre en el teu millor laosia i un home somrient et porti a la taula una truita, i no et puguis queixar perque a tu et sonin les dos paraules practicament iguals; i jo encara diria mes: sort que no ens van portar un bufal amb febre; que un guia et digui que el perill mes gran d'una cova es que t'embrutis i que al cap de 5 minuts et digui que mes val marxar no sigui que els escorpins ens donin una sorpresa; que quan demanis el compte al restaurant, on nomes hagis menjat un parell de plats i una beguda, comencin unes complicades operacions matematiques que comportin 5 minuts de calculs a ma i amb la calculadora del telefon mobil... per acabar demanant-te un import incorrecte!;que no aconseguim poder regular d'una puta vegada l'aigua calenta dels lavabos de Laos malgrat disposar d'uns magnifics calentadors traidors que encenen la seva llumeta com incitant-te a disfrutar d'un bany que acaba sent un magnific despertador d'aigua congelada!; que als conductors de tuk-tuk els faci riure el simple fet que els diguis "boo pai" (q no l'agafes); que els nens a les escoles estiguin mes a fora de la classe que a dins mentre el professor segueix impartint les seves llicons magistrals... ves que no siguin aquestes les famoses classes de matematiques que van estudiar els propietaris dels restaurants de Laos!; que els alumnes de 9 anys del professor d'angles ( que no sap parlar angles) d'un temple on es donen classes extraescolars el corretgeixin; que els videos-karaoke sobre grups esperpentics de musica tailandesa es mantinguin alienament al seu estat deplorable i no es parin malgrat estar completament ratllats; que en tot laos no tinguin gotes de clor o iode per potabilitzar l'aigua; que demanis el que demanis, encara que sigui un bistec, al restaurant sempre et portaran nomes una forquilla i una cullera; aixo si, la cullera feta amb alumini reciclat de les bombes, tancs i tot element de guerra que es trobi pel cami; que cada cop que pugis a una camioneta-taxi, per curt que sigui el trajecte, el conductor pari com a minim una vegada per posar gasolina; que no es contempli cap mena de limit respecte la capacitat de passatgers d'un transport, i que puguis agafar un taxi amb 4 persones al seient de davant i 7 al seient dedarrere, i que al teu costat hi hagi un soldat assegut a sobre del canvi de marxes que, cada cop que es accionat pel conductor, el colze d'aquest provoqui uns fregaments a la pistola del primer; que apareguin de cop i volta uns mega peatges que consisteixen en un paio que es dedica a aixecar una super barrera cada vegada que el transit "intens" de les carreteres laosianes a mig asfaltar li ho requereixi; BOO KAO JAI!!!!!!!!!

UNA DE NOODLES

2006-11-17T21:47:00.000-08:00

Si algu coneix un bon restaurant x sam neua o la provincia de hua pan, que siusplau ens envii la referencia, amb urgencia. Si aquesta informacio tardes mes d'una setmana en arribar hi ha el risc que ens haguem convertit en noodles (podriem seguir sent amics, sempre q ens prometeu q no ens clavareu queixalada, pero no seria el mateix). Si l'especialitat del restaurant que coneixeu fos l'arros, tampoc no caldria q ens avisessiu ( a menys q tinguin la recepta de la paella de la iaia). Be, x aqui el tema internet esta complicat (i us preguntareu en aquest cas perque no aprofitem aquesta ocasio x explicar alguna cosa mes interessant. I tindreu tota la rao). Nomes comunicar que tot segueix vent en popa... Fins la propera!

elefants!

2006-11-06T02:47:00.000-08:00

fessan convertit al budisme (that luang)

a casa del bounseng, el nostre professor de lao: "wonderfuN! it's understoooood!,
but must TO clarify". "shorten! shorten! lao people are lazy".

migdiada budista

peixos vius al mercat de vientiane

una hora de rellotge per aconseguir penjar 8 fotos al blog (tecnologia punta laosiana), pero si aixi aconseguim fer callar els rumors que diuen que estem menjant paellador per calella durant 6 mesos, ja haura valgut la pena... en aquests moments estem patint les ultimes sequeles de la dificil digestio d'un pollastre en la seva salsa que ens va deixar k.o. durant tot el dissabte. cal fer constar que era un pollastre de restaurant indi, no laosia.
ahir ens vem llevar a les 4.40 del mati per assistir al festival del that luang a vientiane, que consisteix basicament en que la gent va a donar menjar (sobretot arros i xocolatines!) i alguns diners als monjos que venen de tot el pais. el millor espectacle del vespre va ser veure els monjos, jugant als dards a la fira de fora el temple: una mirinda verda amb gust radioactiu per qui aconsegueixi petar 3 globus amb 3 dards! nosaltres no ho vem aconseguir: amb un sol globus ens vem haver de conformar amb un carmel de maduixa farcit d crema d xocolata...

el plat fort de la ultima setmana ha estat la visita a ban na, regio on viuen una seixantena d'elefants salvatges des de que fa uns deu anys van decidir alimentar-se de la canya de sucre que havien comencat a cultivar els habitants de la regio... van construir una torre de fusta amb un mirador de 360 graus sobre el riu on els elefants solen refrescar-se, enmig de boscos de bambu. la primera nit no hi va haver sort, no van apareixer. l'endema vem caminar per la regio i vem dormir en una cova on se'ns van clavar tots els ossos del cos sobre la pedra. el dia despres, vem decidir fer un altre intent amb els elefants, i al cap d'una estona d'emprendre el cami cap al mirador vem veure que aquest cop seria diferent: el guia que ens acompanyava es va aturar en sentir soroll de branques trencades... i la mitja hora que faltava de cami vem estar fent fogueres i crits per espantar els elefants, que es sentien als 2 costats del caminet que travessa el bosc... un cop a la torre vem esperar en silenci i, ja de nit pero amb una lluna quasi plena, van comencar a apareixer lentament d'entre els arbres, una quinzena d'elefants, que es van estar tota la nit alla baix banyant-se al riu, tirant-se terra per sobre amb la trompa, jugant, barallant-se, menjant... i el mes impressionant potser eren els crits, com xiscles atronadors amb subwoofer, molt variats... i que quasi no ens van deixar dormir!
dema al mati marxem cap al nordest, on estarem voltant tot el proper mes i l'acces a internet estara mes complicat i car, pero farem els possibles per mantenir-nos en contacte... fins la propera!!!

fotooooooooooos

2006-11-06T01:48:00.000-08:00

el fessan demostrant que ha superat la por que tenia de nen als gronxadors

el fessan extasiat amb el laap, plat tradicional laosia

...

laos esta obligant al joldi a estimar els vegetals, qualitat que la seva mare no va aconseguir inculcar-li en la seva infantesa.

tot va vieng a vang vieng

2006-10-26T07:14:00.000-07:00

aquest sera un missatge curt, en honor a qui sigui que en un moment donat es pugui connectar preguntant-se: que deuen estar fent aquell parell de penjats? el nivell sera similar al del titol, pero heu d'entendre que el cansament que portem a sobre, despres d'un dia baixant pel riu sobre una especie de pneumatic, parant-nos a fer alguna birreta al llarg del riu i saltant-hi en tirolina ara cap aqui ara cap alla, acaba sent d'allo mes cansat... fa tot just un parell d'hores, ja fosc, la corrent s'ha endut les xancles del fessan mentre creuavem el riu cap al guest house en una ruta alternativa exploratoria que pretenia esquivar el peatge que cobren per passar per dalt del pont... que per cert es mes barat que uns quants parells de xancles, pero s'havia d'intentar! que ningu pateixi que dema hi ha xancles noves... aixo de vang vieng te una meitat que va pel cami de convertir-se en un lloret tropical, pero l'altra meitat es tota una altra cosa: la vida al riu, les muntanyes de songoku, i tot de coves amb budes, estalactites i moooolt fang...
hem vist que als missatges demaneu mes fotos, i ara mateix no portem la camera a sobre, pero amb el proper missatge ens posarem al dia...fins aviaaaaaaaaaaaat!!!

VIENTIANE

2006-10-21T22:22:00.000-07:00

hola a tothom!!! el concepte blog es nou per nosaltres, i que ningu esperi una certa regularitat, ni ordre, ni accents (els teclats laosians els deuen tenir amagats per algun costat, pero encara no hem descobert on... tot i que l'ordinador amb q estic escribint ara mateix, de tant en tant es colapsa i de cop la lletra "a" es converteix en la "q" i viceversa, la "m" es trasllada al ";" i la "z" i la "w" intercanvien posicions; simultaniament els numeros son substituits x caracters laosians... i aleshores, miracle, apretant la tecla "[" apareix la nostra c trencada! pero em desperto d'aquesta petita interferencia, q fa un link amb barcelona, quan de sobte x els baffles de l'internet cafe comenca a sonar l'"asereje"... a vientiane!!! on hem anat a parar!)...

per qui encara no haguem explicat el tema, sapigueu q per aquest viatge hem canviat els nostres noms per fessan i joldi. ferran, pronunciat per un laosia, que canvia les "r" per "l", es massa similar a falang, que es com solen anomenar aqui als guiris. i per les mateixes limitacions en la pronunciacio laosiana, el canvi de jordi a joldi em facilita bastant la vida social a laos.

els cinc primers dies, a bangkok, van ser caotics en la mesura que ho es la ciutat: enorme, amb mes vehicles que metres quadrats de carrer, amb mes polucio que oxigen, amb conductors de tuktuk a comissio a la cacera del turista, parades de menjar ambulant l'una al costat de l'altra, temples budistes, canals d'aigues estancades terboles i un amuntegament de tailandesos rics i pobres, monjos, prostitutes, turistes... i tot i que hi hem viscut algunes situacions surrealistes que han valgut la pena, l'objectiu es el seguent pas : LAOS!!!

avui es el nostre onze dia a vientiane, capital de laos, i la ciutat esta canviant a tal ritme q en aquests dies hem passat d no tenir vorera davant del guest house on dormim a tenir-ne, un dels 3 carrers principals del centre de la ciutat ha passat de ser una pista de terra a estar asfaltat... totes les voreres estan aixecades... els semafors de vehicles no estan sincronitzats amb els de peatons, i per una banda tenen la sofisticacio d'una alarma acustica pels peatons cecs, pero x altra banda a cada travessia et trobes uns tres forats oberts al clavagueram amb capacitat x empassar-se cadascun dos laosians cecs simultaniament...
vientiane es un poble. a les 11.30 de la nit tot ha tancat, i als vespres, tornant caminant de casa del nostre professor de laosia, durant un tros del trajecte sentim un so que ens recorda la selva...
hi ha algunes constants que no han faltat en aquests dies a vientiane: en primer lloc l'amanida gegant d fruita tropical x es morzar cada dia, acompanyada d cafes amb gel tamany xxxl (he menjat mes fruita en aquests dies que en l'ultim any a barcelona). en segon lloc les classes de lao amb el gran bounseng, un gran professor que te la teoria que les classes d'idioma son molt mes profitoses abundantment regades de "beer lao", quan no d'aiguardent laosia "to get strong, medicine, very good for health...". aixo si, ell practicament no beu, i es el seu cunyat bonpet, testimoni mut de les classes, l'encarregat d'anar interrompent les llicons del mestre omplint-nos els gots de cervesa (encara q se li implori el contrari) tot dient "tamjog!"(brindis) i bevent rapidament la seva racio i la del bounseng. quan hi arribem a temps, les postes de sol amb "beer lao" al costat del mekong tambe son un bon moment del dia... (un monjo budista, amb el cap rapat i la tunica de butanero tal com toca, s'acaba de posar a consultar el mail a l'ordinador del costat)

a vientiane, entre els carrers principals suficientment amples per la circulacio d cotxes, s'hi obren estrets carrerons serpentejants (de terra o de fang, segons hagi plogut o no recentment) on es troben vivendes molt senzilles, on es veu la vida al carrer i a les cases obertes, com a la resta de la ciutat. buscant la sortida d'un d'aquests carrerons, intentant no enfangar mes del necessari les bicicletes, i suant un munt (una constant regular cada dia a partir de les 11 del mati i fins cap alla a les 5 de la tarda, cosa que no exclou que tambe es pugui suar durant les hores restants), una familia asseguda al porxo de casa seva ens va oferir aigua, despres de contemplar divertida la nostra situacio. no parlen angles, i la comunicacio es limita al lao i al llenguatge dels signes. a l'aigua la segueixen un parell de les inevitables "beer lao". hi tornem al cap d'un parell d dies, aquest cop portant nosaltres les provisions per la vetllada, i hi acabem passant 3 hores... les classes d lao tant a barcelona com aqui han donat els seus fruits ( la majoria de vegades aconseguim que ens portin el menjar que voliem demanar!, tot i que la pronunciacio i els tons son tant transcendentals que, amb unes petites variacions, dient "koi muai laai", volent dir "estic molt cansat" pots acabr dient "tinc el penis molt pelut"...) els vientianites ( per anomenar-los d'alguna manera) son gent oberta i acollidora; dema anirem cap a la zona de vang vieng amb les expectatives ben altes, i tornarem a la capital per assistir al final del festival del that luang, el primer cap de setmana de novembre.

en algun moment no massa llunya tornarem a penjar noticies al blog; encara no hem intentat averiguar si fa falta que us donem alguna contrasenya perque pogueu penjar els vostres comentaris al blog, pero si fos aixi ja us la farem arribar. una abracada per tots, families, amics varis i d'altair!!!! (x cert, ahir vem estar x casualitat a la inauguracio de la llibreria mes gran d vientiane (es a dir mes o menys petita) i semblava una delegacio d'altair al sudest asiatic, amb les seves guies, llibres de cuina...) i x acabar un peto molt fort per la marian, que avui es el seu aniversari... brindarem per tu des d vientiane aquest vespre! fins aviat!!!

inauguracio

2006-10-18T03:20:00.001-07:00

doncs ha resultat que tenieu tots rao!!! fer un blog es d'allo mes facil, qui ho havia de dir... el fessan s'esta fumant un piti per recuperar-se de l'emocio... possiblement el jordi i el ferran no haurien estat capacos d'aquesta proesa, pero pel joldi i el fessan ha estat bufar i fer ampolles! el blog del fessan i el joldi queda oficialment inaugurat!!!