VIENTIANE

hola a tothom!!! el concepte blog es nou per nosaltres, i que ningu esperi una certa regularitat, ni ordre, ni accents (els teclats laosians els deuen tenir amagats per algun costat, pero encara no hem descobert on... tot i que l'ordinador amb q estic escribint ara mateix, de tant en tant es colapsa i de cop la lletra "a" es converteix en la "q" i viceversa, la "m" es trasllada al ";" i la "z" i la "w" intercanvien posicions; simultaniament els numeros son substituits x caracters laosians... i aleshores, miracle, apretant la tecla "[" apareix la nostra c trencada! pero em desperto d'aquesta petita interferencia, q fa un link amb barcelona, quan de sobte x els baffles de l'internet cafe comenca a sonar l'"asereje"... a vientiane!!! on hem anat a parar!)...

per qui encara no haguem explicat el tema, sapigueu q per aquest viatge hem canviat els nostres noms per fessan i joldi. ferran, pronunciat per un laosia, que canvia les "r" per "l", es massa similar a falang, que es com solen anomenar aqui als guiris. i per les mateixes limitacions en la pronunciacio laosiana, el canvi de jordi a joldi em facilita bastant la vida social a laos.

els cinc primers dies, a bangkok, van ser caotics en la mesura que ho es la ciutat: enorme, amb mes vehicles que metres quadrats de carrer, amb mes polucio que oxigen, amb conductors de tuktuk a comissio a la cacera del turista, parades de menjar ambulant l'una al costat de l'altra, temples budistes, canals d'aigues estancades terboles i un amuntegament de tailandesos rics i pobres, monjos, prostitutes, turistes... i tot i que hi hem viscut algunes situacions surrealistes que han valgut la pena, l'objectiu es el seguent pas : LAOS!!!

avui es el nostre onze dia a vientiane, capital de laos, i la ciutat esta canviant a tal ritme q en aquests dies hem passat d no tenir vorera davant del guest house on dormim a tenir-ne, un dels 3 carrers principals del centre de la ciutat ha passat de ser una pista de terra a estar asfaltat... totes les voreres estan aixecades... els semafors de vehicles no estan sincronitzats amb els de peatons, i per una banda tenen la sofisticacio d'una alarma acustica pels peatons cecs, pero x altra banda a cada travessia et trobes uns tres forats oberts al clavagueram amb capacitat x empassar-se cadascun dos laosians cecs simultaniament...
vientiane es un poble. a les 11.30 de la nit tot ha tancat, i als vespres, tornant caminant de casa del nostre professor de laosia, durant un tros del trajecte sentim un so que ens recorda la selva...
hi ha algunes constants que no han faltat en aquests dies a vientiane: en primer lloc l'amanida gegant d fruita tropical x es morzar cada dia, acompanyada d cafes amb gel tamany xxxl (he menjat mes fruita en aquests dies que en l'ultim any a barcelona). en segon lloc les classes de lao amb el gran bounseng, un gran professor que te la teoria que les classes d'idioma son molt mes profitoses abundantment regades de "beer lao", quan no d'aiguardent laosia "to get strong, medicine, very good for health...". aixo si, ell practicament no beu, i es el seu cunyat bonpet, testimoni mut de les classes, l'encarregat d'anar interrompent les llicons del mestre omplint-nos els gots de cervesa (encara q se li implori el contrari) tot dient "tamjog!"(brindis) i bevent rapidament la seva racio i la del bounseng. quan hi arribem a temps, les postes de sol amb "beer lao" al costat del mekong tambe son un bon moment del dia... (un monjo budista, amb el cap rapat i la tunica de butanero tal com toca, s'acaba de posar a consultar el mail a l'ordinador del costat)

a vientiane, entre els carrers principals suficientment amples per la circulacio d cotxes, s'hi obren estrets carrerons serpentejants (de terra o de fang, segons hagi plogut o no recentment) on es troben vivendes molt senzilles, on es veu la vida al carrer i a les cases obertes, com a la resta de la ciutat. buscant la sortida d'un d'aquests carrerons, intentant no enfangar mes del necessari les bicicletes, i suant un munt (una constant regular cada dia a partir de les 11 del mati i fins cap alla a les 5 de la tarda, cosa que no exclou que tambe es pugui suar durant les hores restants), una familia asseguda al porxo de casa seva ens va oferir aigua, despres de contemplar divertida la nostra situacio. no parlen angles, i la comunicacio es limita al lao i al llenguatge dels signes. a l'aigua la segueixen un parell de les inevitables "beer lao". hi tornem al cap d'un parell d dies, aquest cop portant nosaltres les provisions per la vetllada, i hi acabem passant 3 hores... les classes d lao tant a barcelona com aqui han donat els seus fruits ( la majoria de vegades aconseguim que ens portin el menjar que voliem demanar!, tot i que la pronunciacio i els tons son tant transcendentals que, amb unes petites variacions, dient "koi muai laai", volent dir "estic molt cansat" pots acabr dient "tinc el penis molt pelut"...) els vientianites ( per anomenar-los d'alguna manera) son gent oberta i acollidora; dema anirem cap a la zona de vang vieng amb les expectatives ben altes, i tornarem a la capital per assistir al final del festival del that luang, el primer cap de setmana de novembre.

en algun moment no massa llunya tornarem a penjar noticies al blog; encara no hem intentat averiguar si fa falta que us donem alguna contrasenya perque pogueu penjar els vostres comentaris al blog, pero si fos aixi ja us la farem arribar. una abracada per tots, families, amics varis i d'altair!!!! (x cert, ahir vem estar x casualitat a la inauguracio de la llibreria mes gran d vientiane (es a dir mes o menys petita) i semblava una delegacio d'altair al sudest asiatic, amb les seves guies, llibres de cuina...) i x acabar un peto molt fort per la marian, que avui es el seu aniversari... brindarem per tu des d vientiane aquest vespre! fins aviat!!!