Estimats i estimades, amb la tristesa que ens suposa saber que el Palau Robert ha tancat les seves portes (o els seus vidres, o les seves columnes tan apreciades per tots), ens agradaria compartir amb vosaltres un conte veridic que va succeir per les terres inhospites de Laos just a l'equador del nostre viatge... Quin pais aquest!!!
"Equador del viatge i ja som a Phongsali. I amb Phongsali arriben tot de detalls que de vegades ens passen decepercebuts degut a la nostra immersio al pais. Coses tan freakies com veure arribar el Joldi carregant un televisor nou i enorme perque el de la nostra habitacio no tenia buto d'encendre/apagar i, per tant, s'havia de desconnectar de la corrent per poder-se apagar. Veure entrar el Joldi entrant a l'habitacio carregant aquell aparell descomunal va ser espectacular. Com tambe ho va ser baixar de l'hotel al vespre i trobar-nos la recepcio tot un sequit de l'exercit compost basicament per dones uniformades.
I Phongasli tambe ha arribat amb el canvi de clima i el canvi de gent. Estem a Laos pero sembla talment que hague arribat a la Xina. De 10 cases 9 estan habitades per xinesos que ho mostren penjant algun element a la paret que els identifiqui, ja sigui una tira escrita amb l'alfabet xines, alaguna lampada, caixes de cartro o sino, sempre hi ha la televisio amb algun canal xines per sortir de dubtes. I el restaurant del Phongsali Hotel amb la seva falta d'higiene pero els seus plats d'arros gustosos, i de fideus cruixents amb salsa agredolca que van ser una injeccio de nous sabors pel paladar. (els fills de Batman tambe son cruixents, pero les ales son massa cartilaginoses!!!!jeje).
... I ara resulta que s'apaga el calentador de l'aigua calenta. I ho vas a dir i et ve una paia que no para de riure com si fos tonta. Pero es que despres resulta que no es que no hi hagi aigua calenta, sino que no hi ha aigua a seques. I baixo per comentar-ho i em trobo amb un tio que despres de la pertinent pregunta de si treballa aqui i de la seva afirmacio al respecte, em dona complemtament la sensacio que la informacio que li acabo de transmetre no l'ha acabada de processar perque els seus moviments es mantenen lents, inconnexos amb la informacio que li he transmes. Mes aviat, sembla mes preocupat per tots els soldats que surten de la reunio del mati. Pero no! L'home esta actuant, al seu ritme pero actuant. Mirant les canyeries d'aigua i al no veure-hi res decideix acompanyar-me a l'habitacio a veure si sobre el terreny millorem algo. I entra, s'ho mira, parla amb la noia atontada i se'n va sense dirigir cap paraula. I jo, per enessima vegada amb aquella sensacio del "Tres Estrelles" del Tricicle tenint les ganes de cridar "eh, eh, eh!". Pero aquest cop ho he exterioritzat i el tio s'ha dignat a dir-me "Just a moment"! I jo "Ok! Say something!" Perque ja esta clar que "There's something we don't understand!" (mitica canco del viatge que us podrem interpretar en qualsevol a la nostra tornada!).
... Si es que no donem a l'abast! Som gent viatjada pero a la que et despistes ja te l'han clavat. Anem per parts. l'esmentat tema de la dutxa s'ha acabat que l'aigua calenta es tan intermitent que dutxar-se torna a ser un sacrifici enlloc d'un plaer. Pero vaja, nets o bruts sortim al carrer i anem a esmorzar al nostre estimat restaurant xines. I com ens porten el pa que demanem? Doncs acabat d'escalfar, quasi cremant, corrent, somrient i ben agafat amb les dues mans olioses, com si sembles que s'anes a escapar el pobre panet! Ja tenim la panxa plena i anem cap a l primer i mes important objectiu del dia: la Tourist Information per obtenir informacio de la ciutat i, sobretot, dels trekkings que ofereixen. Ens atenen dos homes per separat que amb prou feines parlant angles i ens mostren tot cofois uns panells que indiquen la ruta esquematica dels trekkings, amb les viles per on es passa, duracio de cada dia, rius... Es a dir, no ens aporten res de res! Ens citen a les 14.30h per parlar amb un guia i, no cal dir, que de la resta de la ciutat en saben encara menys que dels propis trekkings. Baixem la pendent decebuts davant de tanta inoperancia pero pujo a l'hotel per agafar la Footprint i aixi poder trucar algun altre guia que esmenta a la guia aprofitant que anem a Lao Telecom. Entrem. Vuit o mes persones i cap amb una feina concreta a fer. Preguntem pel preu de les trucades internacionals i tambe de les nacionals. Les segones ens semblen massa cares aixi que provem d'utilitzar la nostra magnifica targeta telefonica comprada a Phonsavan introduint-la a l'unica cabina de la provincia que, logicament es troba davant de l'oficina de Lao Telecom. M'imagino que sera per si tens algun dubte ells te'l puguin resoldre... Introduim la targeta i la cabina no la reconeix. Expressem el problema i despres de certs dubtes al respecte, ens agfen la targeta i un parell de persones la comencen a observar amb suma perplexitat. Decideixen que el millor que poden fer es realitzar una trucada... M'imagino que a Vientiane. Aqui, i mes concretament a Lao Telecom, qualsevol dubte es resol trucant a Vientiane. La trucada es eterna. Deu minuts com a minim. I la resposta es surrealista: on voleu trucar?? Be, doncs a Phongsali mateix, pero aquest no es el tema! El tema es que no funciona. Ah! Doncs podeu utilitzar el nostre telefon gratis! Oh! Una solucio davant d'un problema! Que gratificant! Som-hi! Dicto el numero al Joldi pero... oh! Sembla que no dona linia! Ho prova el funcionari i... efectivamentno hi ha linia! El telefon de la propia oficina de telefons de LAos, l'unica de tota la provincia de Phongsali, no te linia! Que es pot fer sino riure davant de tanta eficiencia! Pero un moment, a l'altra sala hi ha un altre telefon... Provem-ho! I si, dona linia i aconseguim contactar amb un dels guies pero... te diarrea i clar, no podra sortir per la muntanya els propers dies. Que hi farem! Davant de tant fracas junt decidim anar a veure el museu de les tribus just al costat pero massa tard! Son les 11 del mati i ja han tancat per dinar. Fem mitja volta i encarem el repte d'obtenir la informacio del banc pero abans ens aproximem cap a l'oficina de correus. Mes per veure on arriba la desidia laosiana que per altra cosa. Estem a la vorera, enfront de l'oficina i que ens trobem davant nostre? Doncs un esglao de mes de mig metre per comencar a baixar les escales que porten a l'oficina. Be, no es exactament un esglao, es l'absencia del darrer esglao entre les escales i la vorera! Primer i unic comentari a fer al respecte: "Les iaies laosines no poden enviar cartes!" Despres de la incredulitat acompanyada de riure descontrolat i de fotos tipus perit per denunciar alfuna obra mal contruida ens dirigim al banc. Estem esgotats, es l'equador del viatge i volen acabar amb nosaltres, amb la nostra paciencia, amb la nostra adaptabilitat. Entrem al banc i fem les preguntes de rigor de carrerilla: accepteu dolars i euros? Si. I traveller cheques en dolars i euros? Si. Sense comissio? Si. Ei, un moment, en tots els bancs de Laos que hem anat des de Vientiane fins a Luang Phabang passant per Phonsavan, Luang Namtha... com a minim canviar els TCs d'euros a kips cobraveu sempre comissio. Aqui no? No, aqui no. Pero un moment. A la capital de provincia mes perduda de totes, on nomes hi ha una cabina telefonica que no val, on el telefon de l'oficina de Lao Telecom tampoc va, on a la tourist information no parlen quasi angles... Ens dius que no cobreu comissio al canviar TCs? Si, es que aqui no tenim internet... Perfecte! Aquesta es la resposta logica i coherent que estavem esperant despres de tota la nostra odissea recopiladora d'informacio!
I tot aixo no podria haver estat escrit en un altre lloc que des de l'Hotel Phufa, veient tota la ciutat des d'aquest petit turo, asseguts en unes cadires atrotinades en l'unica de les tres terrasses que te taula i cadires, amb tot d'ampolles de birra buides al terra i pipes pelades sobre la taula que suposo que entren dins la definicio de la Footprint respecte al lloc en questio ("a very nice beer garden"). I tot, dins un recinte que es un hotel (el mes car de la ciutat) pero que te un aspecte sordit de preso amb les seves totxanes grises composant el mur de l'entrada i les parets de les habitacions.
Per favooooo, que algu ens trobi algun guia que parli angles i ens porti per les muntanyes uns quants dies! Ah! I a poder ser, que conegui el cami, que a la tourist information es veu que tenen guies pero no tots es coneixen exactament la ruta!
... I nosaltres que ens pensavem que Phongsali ja havia donat tot el que podia donar de si. Noooooo! Despres de dinar hem continuat la nostra ruta marcada pels horaris "escrupulosos" dels recintes publics de la ciutat. Primer el museu que increiblement estava obert a l'hora que havia d'estar obert! I ves per on, una cosa que trobem oberta ni la volem veure... Be, u cop d'ull si que li hem donat, pero es que amb aixo ja n'hem tingut ben be prou. Quina cosa mes cutre! I pensar que en els famosos panells de la tourist information de Vientiane sorita com una atraccio turistica de Phongsali! Pero el millor estava per venir i ben a prop. Concretament, just al costat, a la biblioteca de la provincia. Recinte petit i deixat on els hi hagi amb prestatges sense numerar aguantant llibres col.locats horitzontalment. Llibres tots en lao de manera que hem preguntat a les dues dones que estaven per atendre'ns si en tenien algun en angles. Una d'elles ha vingut cap a nosaltres con si tingues una molla, tota entusiasmada. S'ha plantat davant d'un prestatge i mes preguntant-s'ho que afirmant-ho ha dit "an-nii paa-saa-angit". I efectivament, era un llibre en angles! Un llibre on a la primera pagina hi sortia un dibuix on un nen es preguntava si els gossos ploren quan se'ls punxa una injeccio... Be, diria que no era ben be aixo el que buscavem! Pero la noia no escatimava en esforcos i ens ha obsequiat amb un segon exemplar, esplendit i immillorable del Winnie The Poo que es titulava: Be patient! Que oportu! Realment memorable!"
I be, aqui us deixem amb aquest conte que no se quina impressio us donara a vosaltres, pero nosaltres, cada cop que ho visualitzem no podem parar de riure!!! Que gran Phongsali!! I aixo, abans de fer el trekking, perque us hem de dir que finalment hi va haver trekking de tres dies, i quin trekking!!! Va ser brutal i ja hem penjat algunes fotos que ho demostren!!!!
Apa, quin rotllo que us he fotut eh! (es que aixo de penjar coses al blog es facil (jeje!)). Abracades perque us ajudin a cuidar-vos!!!
