laosjuguin: November 2006

BOO KAO JAI (no ho entenc...)

seure en un restaurant i que et diguin que no tenen menjar (aixi en general); que vulguis agafar un autobus vip x un trajecte llarg i et diguin q no existeix pero q pots agafar l'air-conditioned bus, compris el bitllet, i quan pugis a l'air-conditioned bus aquest tingui les finestres obertes i una pantalla d tv amb karaoke laosia a maxim volum durant deu hores; que tinguis mal al colze i que et visiti una pressumpta metgessa que nomes parla laosia, et digui que et diagnosticara amb un analisi de sang, i que et pregunti, relacionat amb el colze, si has patit alguna amigdalitis i si algun parent teu te reuma; que et donin una habitacio mes cara que la resta perque te lavabo i que resulti que per tenir aigua has de caminar 20 metres i demanar a una dona que empalmi 3 tubs de manguera i accioni una bomba d'aigua... i que cada cop que tanquis l'aixeta hagis de repetir l'operacio; sentir un soroll intermitent pero permanentment cada dia, a cada hora, en tots els llocs... no estem parlant del laosia, sino de certs sons guturals que emeten els estimats habitants d'aquestes contrades quan senten que se'ls hi acumulen les mucositats internes en exces i tenen la necessitat de transmetre-ho a tots aquells que els envolten; que la mestressa del guest house del que acabes de marxar aparegui en pijama dalt d'una moto com una exhalacio a l'estacio d'autobus on estas esperant i et demani la clau de l'habitacio que t'has descuidat de tornar-li; sentir de manera exclusiva i intensa el fenomen fofito-milikito cada vegada que passes per davant d'una familia laosiana i al mirar-te es comencen a descollonar a la nostra cara; que demanis un pollastre en el teu millor laosia i un home somrient et porti a la taula una truita, i no et puguis queixar perque a tu et sonin les dos paraules practicament iguals; i jo encara diria mes: sort que no ens van portar un bufal amb febre; que un guia et digui que el perill mes gran d'una cova es que t'embrutis i que al cap de 5 minuts et digui que mes val marxar no sigui que els escorpins ens donin una sorpresa; que quan demanis el compte al restaurant, on nomes hagis menjat un parell de plats i una beguda, comencin unes complicades operacions matematiques que comportin 5 minuts de calculs a ma i amb la calculadora del telefon mobil... per acabar demanant-te un import incorrecte!;que no aconseguim poder regular d'una puta vegada l'aigua calenta dels lavabos de Laos malgrat disposar d'uns magnifics calentadors traidors que encenen la seva llumeta com incitant-te a disfrutar d'un bany que acaba sent un magnific despertador d'aigua congelada!; que als conductors de tuk-tuk els faci riure el simple fet que els diguis "boo pai" (q no l'agafes); que els nens a les escoles estiguin mes a fora de la classe que a dins mentre el professor segueix impartint les seves llicons magistrals... ves que no siguin aquestes les famoses classes de matematiques que van estudiar els propietaris dels restaurants de Laos!; que els alumnes de 9 anys del professor d'angles ( que no sap parlar angles) d'un temple on es donen classes extraescolars el corretgeixin; que els videos-karaoke sobre grups esperpentics de musica tailandesa es mantinguin alienament al seu estat deplorable i no es parin malgrat estar completament ratllats; que en tot laos no tinguin gotes de clor o iode per potabilitzar l'aigua; que demanis el que demanis, encara que sigui un bistec, al restaurant sempre et portaran nomes una forquilla i una cullera; aixo si, la cullera feta amb alumini reciclat de les bombes, tancs i tot element de guerra que es trobi pel cami; que cada cop que pugis a una camioneta-taxi, per curt que sigui el trajecte, el conductor pari com a minim una vegada per posar gasolina; que no es contempli cap mena de limit respecte la capacitat de passatgers d'un transport, i que puguis agafar un taxi amb 4 persones al seient de davant i 7 al seient dedarrere, i que al teu costat hi hagi un soldat assegut a sobre del canvi de marxes que, cada cop que es accionat pel conductor, el colze d'aquest provoqui uns fregaments a la pistola del primer; que apareguin de cop i volta uns mega peatges que consisteixen en un paio que es dedica a aixecar una super barrera cada vegada que el transit "intens" de les carreteres laosianes a mig asfaltar li ho requereixi; BOO KAO JAI!!!!!!!!!

UNA DE NOODLES

Si algu coneix un bon restaurant x sam neua o la provincia de hua pan, que siusplau ens envii la referencia, amb urgencia. Si aquesta informacio tardes mes d'una setmana en arribar hi ha el risc que ens haguem convertit en noodles (podriem seguir sent amics, sempre q ens prometeu q no ens clavareu queixalada, pero no seria el mateix). Si l'especialitat del restaurant que coneixeu fos l'arros, tampoc no caldria q ens avisessiu ( a menys q tinguin la recepta de la paella de la iaia). Be, x aqui el tema internet esta complicat (i us preguntareu en aquest cas perque no aprofitem aquesta ocasio x explicar alguna cosa mes interessant. I tindreu tota la rao). Nomes comunicar que tot segueix vent en popa... Fins la propera!

elefants!

fessan convertit al budisme (that luang)

a casa del bounseng, el nostre professor de lao: "wonderfuN! it's understoooood!,
but must TO clarify". "shorten! shorten! lao people are lazy".

migdiada budista

peixos vius al mercat de vientiane

una hora de rellotge per aconseguir penjar 8 fotos al blog (tecnologia punta laosiana), pero si aixi aconseguim fer callar els rumors que diuen que estem menjant paellador per calella durant 6 mesos, ja haura valgut la pena... en aquests moments estem patint les ultimes sequeles de la dificil digestio d'un pollastre en la seva salsa que ens va deixar k.o. durant tot el dissabte. cal fer constar que era un pollastre de restaurant indi, no laosia.
ahir ens vem llevar a les 4.40 del mati per assistir al festival del that luang a vientiane, que consisteix basicament en que la gent va a donar menjar (sobretot arros i xocolatines!) i alguns diners als monjos que venen de tot el pais. el millor espectacle del vespre va ser veure els monjos, jugant als dards a la fira de fora el temple: una mirinda verda amb gust radioactiu per qui aconsegueixi petar 3 globus amb 3 dards! nosaltres no ho vem aconseguir: amb un sol globus ens vem haver de conformar amb un carmel de maduixa farcit d crema d xocolata...

el plat fort de la ultima setmana ha estat la visita a ban na, regio on viuen una seixantena d'elefants salvatges des de que fa uns deu anys van decidir alimentar-se de la canya de sucre que havien comencat a cultivar els habitants de la regio... van construir una torre de fusta amb un mirador de 360 graus sobre el riu on els elefants solen refrescar-se, enmig de boscos de bambu. la primera nit no hi va haver sort, no van apareixer. l'endema vem caminar per la regio i vem dormir en una cova on se'ns van clavar tots els ossos del cos sobre la pedra. el dia despres, vem decidir fer un altre intent amb els elefants, i al cap d'una estona d'emprendre el cami cap al mirador vem veure que aquest cop seria diferent: el guia que ens acompanyava es va aturar en sentir soroll de branques trencades... i la mitja hora que faltava de cami vem estar fent fogueres i crits per espantar els elefants, que es sentien als 2 costats del caminet que travessa el bosc... un cop a la torre vem esperar en silenci i, ja de nit pero amb una lluna quasi plena, van comencar a apareixer lentament d'entre els arbres, una quinzena d'elefants, que es van estar tota la nit alla baix banyant-se al riu, tirant-se terra per sobre amb la trompa, jugant, barallant-se, menjant... i el mes impressionant potser eren els crits, com xiscles atronadors amb subwoofer, molt variats... i que quasi no ens van deixar dormir!
dema al mati marxem cap al nordest, on estarem voltant tot el proper mes i l'acces a internet estara mes complicat i car, pero farem els possibles per mantenir-nos en contacte... fins la propera!!!