Tuesday, November 21, 2006

BOO KAO JAI (no ho entenc...)

seure en un restaurant i que et diguin que no tenen menjar (aixi en general); que vulguis agafar un autobus vip x un trajecte llarg i et diguin q no existeix pero q pots agafar l'air-conditioned bus, compris el bitllet, i quan pugis a l'air-conditioned bus aquest tingui les finestres obertes i una pantalla d tv amb karaoke laosia a maxim volum durant deu hores; que tinguis mal al colze i que et visiti una pressumpta metgessa que nomes parla laosia, et digui que et diagnosticara amb un analisi de sang, i que et pregunti, relacionat amb el colze, si has patit alguna amigdalitis i si algun parent teu te reuma; que et donin una habitacio mes cara que la resta perque te lavabo i que resulti que per tenir aigua has de caminar 20 metres i demanar a una dona que empalmi 3 tubs de manguera i accioni una bomba d'aigua... i que cada cop que tanquis l'aixeta hagis de repetir l'operacio; sentir un soroll intermitent pero permanentment cada dia, a cada hora, en tots els llocs... no estem parlant del laosia, sino de certs sons guturals que emeten els estimats habitants d'aquestes contrades quan senten que se'ls hi acumulen les mucositats internes en exces i tenen la necessitat de transmetre-ho a tots aquells que els envolten; que la mestressa del guest house del que acabes de marxar aparegui en pijama dalt d'una moto com una exhalacio a l'estacio d'autobus on estas esperant i et demani la clau de l'habitacio que t'has descuidat de tornar-li; sentir de manera exclusiva i intensa el fenomen fofito-milikito cada vegada que passes per davant d'una familia laosiana i al mirar-te es comencen a descollonar a la nostra cara; que demanis un pollastre en el teu millor laosia i un home somrient et porti a la taula una truita, i no et puguis queixar perque a tu et sonin les dos paraules practicament iguals; i jo encara diria mes: sort que no ens van portar un bufal amb febre; que un guia et digui que el perill mes gran d'una cova es que t'embrutis i que al cap de 5 minuts et digui que mes val marxar no sigui que els escorpins ens donin una sorpresa; que quan demanis el compte al restaurant, on nomes hagis menjat un parell de plats i una beguda, comencin unes complicades operacions matematiques que comportin 5 minuts de calculs a ma i amb la calculadora del telefon mobil... per acabar demanant-te un import incorrecte!;que no aconseguim poder regular d'una puta vegada l'aigua calenta dels lavabos de Laos malgrat disposar d'uns magnifics calentadors traidors que encenen la seva llumeta com incitant-te a disfrutar d'un bany que acaba sent un magnific despertador d'aigua congelada!; que als conductors de tuk-tuk els faci riure el simple fet que els diguis "boo pai" (q no l'agafes); que els nens a les escoles estiguin mes a fora de la classe que a dins mentre el professor segueix impartint les seves llicons magistrals... ves que no siguin aquestes les famoses classes de matematiques que van estudiar els propietaris dels restaurants de Laos!; que els alumnes de 9 anys del professor d'angles ( que no sap parlar angles) d'un temple on es donen classes extraescolars el corretgeixin; que els videos-karaoke sobre grups esperpentics de musica tailandesa es mantinguin alienament al seu estat deplorable i no es parin malgrat estar completament ratllats; que en tot laos no tinguin gotes de clor o iode per potabilitzar l'aigua; que demanis el que demanis, encara que sigui un bistec, al restaurant sempre et portaran nomes una forquilla i una cullera; aixo si, la cullera feta amb alumini reciclat de les bombes, tancs i tot element de guerra que es trobi pel cami; que cada cop que pugis a una camioneta-taxi, per curt que sigui el trajecte, el conductor pari com a minim una vegada per posar gasolina; que no es contempli cap mena de limit respecte la capacitat de passatgers d'un transport, i que puguis agafar un taxi amb 4 persones al seient de davant i 7 al seient dedarrere, i que al teu costat hi hagi un soldat assegut a sobre del canvi de marxes que, cada cop que es accionat pel conductor, el colze d'aquest provoqui uns fregaments a la pistola del primer; que apareguin de cop i volta uns mega peatges que consisteixen en un paio que es dedica a aixecar una super barrera cada vegada que el transit "intens" de les carreteres laosianes a mig asfaltar li ho requereixi; BOO KAO JAI!!!!!!!!!

1 Comments:

At 10:26 AM, Blogger Roger T. said...

Hola aventurers,
Aquí en Picul, com va per terres Laosianes?? Fa temps que no veiem una foto o alguna prova real de les vostres peripècies. Per el que jo ser passeu més temps a BKK prenen Whisky Saour que fen treball de camp ;)

Hola Pla aquí Towers, bo lao taa maaa biu taooo, què ho he dit bé?? Que vagi bé companys!!

PD En towers insisteix que heu de canviar la configuarció del vostre blog per que cualsevol persona hi pugui escriure sense estar registrat (acçtivar opció de permetre comentaris anònims).

MOlts records desde la freda BCN. Apa siau!

 

Post a Comment

<< Home