Tot anant cap al sud...

trekking a la terra dels katang... s'ha d'anar amb compte: picar de mans dins de les seves cases, cantar-hi o tocar l'altar dels esperits fa enfurismar l'esperit de la casa, q s'aplaca amb el sacrifici d'un bufal. I que be que vam seguir totes les normes al peu de la lletra... ejem ejem... (com era d'esperar, no es va aconseguir q el fessan no piques de mans, a algu li estranya?)

Quin trio aquest!!! La guia mes dinamica i mes infantil de tot Laos al davant (happy happyyyyyy!); el finlandes amb el seu encenedor amb la musica de la "barbie girl"; i el frances acrobata imitador estel.lar del Pato Donald... Quin super equip de trekking!!!

katang... Que hauran vist que els produeix aquesta perplexitat i astorament?

Quines pintes... I quins "cantes jondos" que ens marquem anant en barca! Clar, com que no ens deixaven cantar a dins de les cases dels katang, doncs per algun lloc haviem d'exterioritzar la nostra emocio, no?!...

KATO: esport nacional de Laos. Una piloteta de bambu del tamany d'una d'handbol; una xarxa mes baixa que la de volley; tres jugadors per equip i tres tocs com a maxim abans de tornar la pilota al camp contrari; nomes es val tocar la pilota amb cap, cames i peus... I sembla facil pero no ho es i flipes amb les acrobacies que fan per rematar la bola des de l'aire... Un dia a la platja de la Barceloneta fem una prova, ok?!

Aqui esta el Fessan disfrutant de l'ultima posta de sol "by the Mekong" abans de marxar de Vientiane... De la posta de sol i de l'equip estandard que l'acompanya: una ampolla de bia lao, un got ple i un paper de vater rosa que resulten ser els tovallons oficials de Laos.

Pels carrers de Savannakhet ens vam trobar un gos que mostrava certa perplexitat davant de la indumentaria d'un monjo budista... "Com es que vas de taronja amb lo be que senta el vermell??!!"...

... I despres d'una excursio super completa envoltats d'un paisatge brutal de muntanyes escarpades i de coves enormes ens vam pegar un banyitu en aquestes aigues increibles per dos motius: primer perque el lloc estava realment ben parit i va ser una gozada capbussar-se en aquest riu sense ningu mes, i segon, perque les mosquetes de la superficie tenien un especial interes per introduir-se en els nostres aparells auditius de manera molt insistent.

Quin pais aquest!! Vinga a construir carreteres i ponts i el que faci falta per tenir contents als veins asiatics, pero el que es diu manteniment de les infrastructures mes basiques, el que es diu manteniment, doncs no massa. Que vols trucar?? Vale, prova-ho! Mireu que li passa al pobre Joldi... Servira d'alguna cosa una cabina enfonsada al terra amb una porta que no es pot obrir per tota la terra acumulada al llarg de la seva llarga historia? "Boo huu" (no ho sabem). Pero arribats a aquest punt us preguntareu, finalment ho va aconseguir? I en cas afirmatiu, la cabina funcionava? I esta clar que un manteniment tan exhaustiu dels exteriors nomes podia descobrir uns interiors completament inutils... El Joldi va entrar, va intentar trucar i, obviament, no hi havia linia... Estrany? NOOOOOOOOOOOOOOO!!!!

Un petit regal de la natura anant per un dels molts riuets de Laos i contemplant una de les moltes muntanyes de formes inversemblants. Petits grans plaers del viatge viscuts des d'una barqueta que si ara s'encalla perque no hi ha prou aigua al riu, que si ara ens balancegem per desencallar-la, que si ara baixem i l'empenyem...